El Petit de Cal Eril, de la Terra al Cel

Repassem el segon treball d'El Petit de Cal Eril, del qual vam poder gaudir fa uns dies a Cal Massó. El concert s'emmarca dins la programació del Zoomvi, el festival de realitzadors de videoclips de Catalunya, que ha tingut lloc de forma paral·lela a Reus, Olot i Barcelona, a través de l'Anella Cultural.

Un any després del seu projecte debut, ‘Les sargantanes al sol’, El Petit de Cal Eril reprèn el vol i abandona les lletres contemplatives per alçar-se a un món més íntim i espiritual. Amb el seu segon àlbum, ‘Vol i dol’ (Bankrobber, 2010), la formació de Guissona reflexiona sobre la vida, la mort i els temors personals des del folk d’aparença naïf i rerefons eclèctic.

Joan Pons -veu cantant i compositor- explota en el nou treball una mirada introspectiva que distingeix la banda de l’onada pop cosmopolita en voga per Manel o Els Amics de les Arts. A diferència dels últims, que aposten pel customisme, El Petit de Cal Eril reconeix que les seves cançons no són òbvies i requereixen esforç. embolcalla les seves cançons amb tocs surrealistes -a vegades indesxifrables- que orbiten prop d’artistes com Adrià Puntí o Joan Miquel Oliver. La formació evoluciona cap a un món més trascendental i s’allunya del folk de temàtica rural, de les sargantanes i les mandolines tralarí, per tractar les pors humanes i l’arribada de la mort.

A ‘Cendres’, Joan Pons recorre al lirisme per denunciar la inconsistència de la política: Polítics sou cendres: cremen les vostres ànimes, a l’infern. Les més significatives de la transició de la banda són ‘Partícules de déu’, ‘Cau la neu’ i ‘Decapitació II’. A ‘Partícules de déu’ -la més èpica del disc- Pons inclou les persones com a part d’un tot que de manera explícita implica amb una divinitat; tanmateix, el concepte no parla tant de religió com de l’amor de parella, místic i planetari. El grup es deleita amb imatges tan senzilles com potents a ‘Cau la neu’, on transmet la grisor i el fred, la buidor i la calma, que comporta la mort: Cau com neu, la pluja damunt seu; naixen flors al seu voltant. Joan Pons, amb la col·laboració de la veu rogallosa de Roger Mas, rescata el poeta Pere Quart a ‘Decapitació II’. Per si el títol no fos prou explícit, el poema es recrea de forma escabrosa en la mort mentre Mas i Pons l’interpreten amb una barreja d’estranya fascinació, gust i serenitat. 

El Petit de Cal Eril no enganya. La seva música està lliure d’artificis i, en el seu cas, l’objectiu de la post-producció (a càrrec de Pons, tècnic de so de professió) consisteix en què el procés d’edició passi desapercebut. I ho aconsegueix.

En la producció d’aquest disc s’ha respectat la formació original, és a dir: David Paco, Càndid Coll i Lluís Rueda, a més del ja esmentat Joan Pons. Uns components als que s’hi han d’afegir les col·laboracions destacades del citat Roger Mas, Joan Colomo i Mau Boada. Gràcies a la bona acollida de ‘Les Sargantanes al sol’, els de la Segarra han comptat amb el suport de la discogràfica Bankrobber (Mazoni, Sanjosex o Mazoni) per produir el seu nou material. 


Clicant al següent enllaç podeu veure el videoclip de 'Cau la neu', inclòs a 'Vol i Dol'.