Les flaires del jazz d’
Albert Marquès trio van deixar un bon perfum al Racó de la Palma. El jove pianista de Granollers (1986,) afincat a París des del 2008, va reivindicar-se com una de les promeses més importants del panorama jazzístic català i va fer bones les valoracions de la crítica que el venen avalant des de la publicació del seu primer àlbum, de producció pròpia.
Acompanyat a l’escenari per l’experimentat Jordi Bonell (guitarra), que ha col
·laborat al llarg de la seva carrera -entre altres- amb
Chet Baker, Marquès va liderar un concert lleuger, amb un jazz sense floritures ni romanticismes, directe, i que va connectar amb el públic a mesura que avançaven els minuts. La formació la completaven el suec Marko Lohikari (contrabaix), qui va mostrar-se tan simple com efectiu a la base rítmica, i Xavier Hinojosa (bateria), qui va oferir instants brillants.
Marquès va encetar l’actuació, de prop d’una hora de durada, amb la peça ‘Granollers’. “Encara que Granollers no és molt maco”, va comentar, era la seva manera de retre homenatge al poble que l’havia vist créixer. La interpretació sòbria va ser la tònica dominant i només es va desviar del jazz més pur amb intervencions breus i esporàdiques a un so més llatí des del piano i al blues des de la guitarra de Bonell.
També hi va haver espai pel record i la consciència política. Marquès va rescatar els exiliats al camp de concentració d’Argelers amb el solo “Guerra, Argelers, Resistance, Oblit”. D’aquesta manera Marquès va voler homenatjar “aquells que ara han caigut en l’oblit i que van resistir durant tant temps”.
Per si no quedaven prou clares les referències de Marquès i companyia, la tercera peça de la nit va ser un tema de Chick Corea en què el jove pianista va lluir la seva destresa amb una mà esquerra constant i metòdica, i una dreta virtuosa. Marquès va dedicar el colofó final a la interpretació de ‘
Moment’s notice’, peça que a més obre el seu àlbum debut, del genial saxofonista nord-americà John Coltrane. Aquí el públic va poder gaudir d’un inspirat Xavi Hinojosa, a la bateria, que per moments semblava gaudir d’un estat de trànsit induït per la composició de Coltrane.
A més de ‘Moment’s notice’, ‘Demonious Rossy-Song for Jordi Rossy’ i ‘I fall in love too easily’, el disc debut de Marquès el completen els temes propis ‘Trio’, ‘Dubtes’ i ‘Hommage au clitoris’. L’orgasme hagués sigut complet si Marquès, confès enamorat del tema “I fall in love too easily” i amb el qual es va declarar a la seva parella, hagués tocat aquesta peça popularment interpretada per Chet Baker o Miles Davis.