«Vinil, vidi, vici»

El vintage està de moda. Ho diu el senyor del Gran Dictat i també Carles Sorolla, propietari de la botiga de discos Spook de Reus (Carrer de la Font número 3). Mentre la venda de cd's s'estanca a les petites botigues, torna el disc gros i de gran portada, el VINIL, que en els últims anys s'havia relegat a peça de col·leccionista.

Els protagonistes, els vinils, a la botiga Spook

Sorolla ens explica com ho ha viscut ell: "El 2003 [amb l'auge de les descarregues de música a Internet] vam notar més que res un estancament en les vendes". El que de veritat ha propinat una estocada a les botigues de discos de tota la vida (no tant a les grans superfícies internacionals com FNAC o HMV) ha sigut la infatigablement anomenada crisi. "Si fins ara anàvem tirant, sense grans puntes de vendes, des de fa un parell d'anys aquestes han caigut ben bé vora el 20%". La reducció és bastant destacable, tenint en compte que la producció musical va, any rere any, a més i que la gent que pot comprar música, per estadística, és més. Per tant, tenim més quantitat de música, més compradors potencials i més punts on aconseguir música. L'última dècada ha vist l'aparició de nous formats i noves maneres de consumir música, és per això que resulta paradoxal que el volum de venda de música hagi disminuït en les petites botigues. Amb tot, sembla que tornen les flaires del passat i ho fan amb olor de policlorur de vinil. Des del 2005, les vendes de vinils han crescut sense fre: entre gener i novembre del 2009, als Estats Units es van vendre 2,1 milions de vinils (35% més que l'any passat segons Nielsen Soundscan).

I quina és la sorpresa? Que a més compra de temes per iTunes, Amazon i altres en format digital, a més descarregues per internet, paral·lelament s'incrementen els amants de la música que volen tenir el seu objecte de desig en format físic (i si pot ser gros millor!). El fetixisme del Vinil s'atribueix a diversos factors: la millor qualitat musical respecte l'MP3, el cd, el cassette i  altres formats; les obres d'art que es poden apreciar en algunes grans portades de grups antològics com The Velvet Underground o The Queen; o, aquests sempre, com a valor pels col·leccionistes.

Sorolla comenta que els últims anys ha augmentat l'edició de Vinils de llarga durada: "Grups que ja no publicaven en vinil ara ho tornen a fer o es reediten àlbums antics". Sorolla exclama que "la gent està farta del cd! No és la mateixa cara d'alegria la d'una persona que acaba d'adquirir un Vinil que la d'una que se'n va amb un cd". Des de la botiga Spook ens comenten que un del públic més aficionat a aquest format és el de heavy i el de grans guitarristes com Frank Zappa. Spook compta, ens explica Sorolla, amb una clientela habitual: "Són els que venen cada parell de setmanes i marxen amb 3 o 4 discos sota el braç, i amb les puntes de venda de Nadal i estiu ens permeten fer caixa". Benvingut sigui el retorn del Vinil si ha de servir per superar aquest mal moment econòmic i li desitgem, a ell i a la música, llarga vida perquè estem convençuts que un bon fil musical és el remei per vèncer l'adversitat. 

Spotify és a l'aire (i a l'Absis també)

Aprofitem la primera entrada d'aquest bloc per parlar d'una de les eines que ha revolucionat el món de la música des del 7 d'octubre del 2008 -i que ho seguirà fent-: Spotify. Podríem haver-ho comprovat anant a les oficines de Spotify al número 6 de Birger Jarlsgatan a Estocolm (Suècia), però com diria Martí i Pol (amb els seus reivindicats herois anònims quotidians) o el mateix eco-revolucionari Capità Enciam ("els petits canvis són poderosos!"), hem decidit no moure'ns de casa per exemplificar-ho amb un dels cafès més interessants de la capital del Baix Camp, l'Absis (carrer del Mar, 30-32 de Reus).

Com tot gran invent, Spotify no parteix de zero i recull els avenços que venien marcant el mercat de la difusió de la música en els últims anys. Així, la idea bàsica no era pas innovadora: la música per streaming ja es venia utilitzant en els mateixos directoris. Destaquem dues iniciatives: Pandora, als Estats Units, va ser la primera en fer ús d'aquesta tecnologia el 2000 però el projecte es va estancar a Nord-Amèrica i actualment està fora de servei; el van seguir dos joves francesos -Daniel Marhely i Jonathan Benassaya- el 2006, amb el portal de música d'accés completament gratuït Deezer. El site francès és actualment el més popular arreu del Vell Continent i supera els 10 milions d'usuaris. 

Vam estar xerrant amb una de les cambreres de l'Absis, la Míriam, i ens va explicar com funciona el fil musical al cafè. "Fins ara els amos tenien unes carpetes de discos". Els cambrers eren els responsables d'anar canviant aquesta pila, anar destriant. Els propietaris de l'Absis, però, amb l'arribada d'Spotify van fer el salt. Van fer una llista de cançons que "ara arriba als 1.800 temes", explica la Míriam, "i nosaltres [els cambrers] el que fem simplement és posar-ho en mode de reproducció aleatori i que vagi fent!".

Sembla fàcil. I realment ho és. Donar-se d'alta a la pàgina inicial de Spotify, descarregar-ne l'aplicació, buscar la música que es vulgui (i trobar-la: no tota hi és per problemes amb les llicències de les discogràfiques i els drets d'autor); i guardar-ne les cerques. No en farem un publireportatge però l'usuari pot fer llistes temàtiques, d'autors o gèneres musicals per posar un exemple, o marcar les preferides amb una estrella situada al costat de cada cançó.

Spotify és cada cop més habitual als bars i cafeteries

I com ho fan a l'Absis? "Al matí posem música relaxada", senyala la Míriam, "a mi m'agrada per aquestes hores el penúltim cd de la Cristina Aguilera [Back to Basics, amb temes com Candyman], o els d'Alicia Keys... Bastanta música negra en general". La idea, segons ens expliquen, és al mateix que als súpers: si hi ha molt d'ambient i es vol que la gent consumeixi i marxi es pugen els decibels i el ritme. És el que es fa quan arriba la tarda, diu la Míriam. Val a dir que, de tant en tant, els clients que vagin a l'Absis -com si es tingués la ràdio de fons- escoltaran publicitat: 30 segons d'anuncis cada 15 minuts de música. Aquesta és la filosofia de l'opció gratuïta d'Spotify (ja sigui "Free", que requereix una invitació, o "Open" a la qual pot accedir tothom però amb una limitació de 20 hores d'escolta mensual). Si es vol obviar la publicitat o tenir accés a Spotify amb el mode sense connexió, l'usuari pot escollir Unlimited (4,99€/mes) i Premium (9,99€/mes).

Així, podríem resumir que -ara mateix, ja veurem en què evoluciona, si evoluciona- Spotify és la gran biblioteca personalitzada portàtil al gust i a l'ús del seu usuari (sempre i quan, és clar, amb el permís de les "bonistes" associacions de drets d'autors).