«Vinil, vidi, vici»

El vintage està de moda. Ho diu el senyor del Gran Dictat i també Carles Sorolla, propietari de la botiga de discos Spook de Reus (Carrer de la Font número 3). Mentre la venda de cd's s'estanca a les petites botigues, torna el disc gros i de gran portada, el VINIL, que en els últims anys s'havia relegat a peça de col·leccionista.

Els protagonistes, els vinils, a la botiga Spook

Sorolla ens explica com ho ha viscut ell: "El 2003 [amb l'auge de les descarregues de música a Internet] vam notar més que res un estancament en les vendes". El que de veritat ha propinat una estocada a les botigues de discos de tota la vida (no tant a les grans superfícies internacionals com FNAC o HMV) ha sigut la infatigablement anomenada crisi. "Si fins ara anàvem tirant, sense grans puntes de vendes, des de fa un parell d'anys aquestes han caigut ben bé vora el 20%". La reducció és bastant destacable, tenint en compte que la producció musical va, any rere any, a més i que la gent que pot comprar música, per estadística, és més. Per tant, tenim més quantitat de música, més compradors potencials i més punts on aconseguir música. L'última dècada ha vist l'aparició de nous formats i noves maneres de consumir música, és per això que resulta paradoxal que el volum de venda de música hagi disminuït en les petites botigues. Amb tot, sembla que tornen les flaires del passat i ho fan amb olor de policlorur de vinil. Des del 2005, les vendes de vinils han crescut sense fre: entre gener i novembre del 2009, als Estats Units es van vendre 2,1 milions de vinils (35% més que l'any passat segons Nielsen Soundscan).

I quina és la sorpresa? Que a més compra de temes per iTunes, Amazon i altres en format digital, a més descarregues per internet, paral·lelament s'incrementen els amants de la música que volen tenir el seu objecte de desig en format físic (i si pot ser gros millor!). El fetixisme del Vinil s'atribueix a diversos factors: la millor qualitat musical respecte l'MP3, el cd, el cassette i  altres formats; les obres d'art que es poden apreciar en algunes grans portades de grups antològics com The Velvet Underground o The Queen; o, aquests sempre, com a valor pels col·leccionistes.

Sorolla comenta que els últims anys ha augmentat l'edició de Vinils de llarga durada: "Grups que ja no publicaven en vinil ara ho tornen a fer o es reediten àlbums antics". Sorolla exclama que "la gent està farta del cd! No és la mateixa cara d'alegria la d'una persona que acaba d'adquirir un Vinil que la d'una que se'n va amb un cd". Des de la botiga Spook ens comenten que un del públic més aficionat a aquest format és el de heavy i el de grans guitarristes com Frank Zappa. Spook compta, ens explica Sorolla, amb una clientela habitual: "Són els que venen cada parell de setmanes i marxen amb 3 o 4 discos sota el braç, i amb les puntes de venda de Nadal i estiu ens permeten fer caixa". Benvingut sigui el retorn del Vinil si ha de servir per superar aquest mal moment econòmic i li desitgem, a ell i a la música, llarga vida perquè estem convençuts que un bon fil musical és el remei per vèncer l'adversitat.