Spotify és a l'aire (i a l'Absis també)

Aprofitem la primera entrada d'aquest bloc per parlar d'una de les eines que ha revolucionat el món de la música des del 7 d'octubre del 2008 -i que ho seguirà fent-: Spotify. Podríem haver-ho comprovat anant a les oficines de Spotify al número 6 de Birger Jarlsgatan a Estocolm (Suècia), però com diria Martí i Pol (amb els seus reivindicats herois anònims quotidians) o el mateix eco-revolucionari Capità Enciam ("els petits canvis són poderosos!"), hem decidit no moure'ns de casa per exemplificar-ho amb un dels cafès més interessants de la capital del Baix Camp, l'Absis (carrer del Mar, 30-32 de Reus).

Com tot gran invent, Spotify no parteix de zero i recull els avenços que venien marcant el mercat de la difusió de la música en els últims anys. Així, la idea bàsica no era pas innovadora: la música per streaming ja es venia utilitzant en els mateixos directoris. Destaquem dues iniciatives: Pandora, als Estats Units, va ser la primera en fer ús d'aquesta tecnologia el 2000 però el projecte es va estancar a Nord-Amèrica i actualment està fora de servei; el van seguir dos joves francesos -Daniel Marhely i Jonathan Benassaya- el 2006, amb el portal de música d'accés completament gratuït Deezer. El site francès és actualment el més popular arreu del Vell Continent i supera els 10 milions d'usuaris. 

Vam estar xerrant amb una de les cambreres de l'Absis, la Míriam, i ens va explicar com funciona el fil musical al cafè. "Fins ara els amos tenien unes carpetes de discos". Els cambrers eren els responsables d'anar canviant aquesta pila, anar destriant. Els propietaris de l'Absis, però, amb l'arribada d'Spotify van fer el salt. Van fer una llista de cançons que "ara arriba als 1.800 temes", explica la Míriam, "i nosaltres [els cambrers] el que fem simplement és posar-ho en mode de reproducció aleatori i que vagi fent!".

Sembla fàcil. I realment ho és. Donar-se d'alta a la pàgina inicial de Spotify, descarregar-ne l'aplicació, buscar la música que es vulgui (i trobar-la: no tota hi és per problemes amb les llicències de les discogràfiques i els drets d'autor); i guardar-ne les cerques. No en farem un publireportatge però l'usuari pot fer llistes temàtiques, d'autors o gèneres musicals per posar un exemple, o marcar les preferides amb una estrella situada al costat de cada cançó.

Spotify és cada cop més habitual als bars i cafeteries

I com ho fan a l'Absis? "Al matí posem música relaxada", senyala la Míriam, "a mi m'agrada per aquestes hores el penúltim cd de la Cristina Aguilera [Back to Basics, amb temes com Candyman], o els d'Alicia Keys... Bastanta música negra en general". La idea, segons ens expliquen, és al mateix que als súpers: si hi ha molt d'ambient i es vol que la gent consumeixi i marxi es pugen els decibels i el ritme. És el que es fa quan arriba la tarda, diu la Míriam. Val a dir que, de tant en tant, els clients que vagin a l'Absis -com si es tingués la ràdio de fons- escoltaran publicitat: 30 segons d'anuncis cada 15 minuts de música. Aquesta és la filosofia de l'opció gratuïta d'Spotify (ja sigui "Free", que requereix una invitació, o "Open" a la qual pot accedir tothom però amb una limitació de 20 hores d'escolta mensual). Si es vol obviar la publicitat o tenir accés a Spotify amb el mode sense connexió, l'usuari pot escollir Unlimited (4,99€/mes) i Premium (9,99€/mes).

Així, podríem resumir que -ara mateix, ja veurem en què evoluciona, si evoluciona- Spotify és la gran biblioteca personalitzada portàtil al gust i a l'ús del seu usuari (sempre i quan, és clar, amb el permís de les "bonistes" associacions de drets d'autors).